El nom
A la ciutat de Barcelona trobem la muntanya del Tibidabo que forma part de la serra de Collserola i n'és el cim més alt (512 m). Amb una extensió de 17 km de llarg i 6 km d'ample, aquesta serra es troba situada entre els rius Besòs i Llobregat i forma part de la Serralada Litoral catalana. Collserola és un magnífic paratge natural compost per una massa forestal d'uns deu milions d'arbres on viu una gran varietat de mamífers, rèptils, amfibis, etc.
Però aquest immens espai considerat avui un dels parcs naturals metropolitans més grans del món no sempre ha estat tan apreciat i visitat pels habitants de la ciutat de Barcelona. Una de les causes fonamentals era la llunyania i la manca de comunicació, que el van convertir fins a finals del segle XIX en un espai gairebé reservat a excursionistes, pastors o als habitants de les poques construccions que amagava el seu interior.
Per trobar la primera relació de la muntanya amb la ciutat de Barcelona cal remuntar-nos al 1283, quan el rei Pere II "el Gran" (Pere III d'Aragó) l'assenyala com un dels límits de la ciutat. Durant el període medieval es coneix com Puig de l'Àliga, però no seria fins el segle XVI quan els monjos residents al monestir de Sant Jeroni l'anomenen com avui la coneixem: Tibidabo, mot extret de l'evangeli de Sant Mateu, format pels vocables tibi i dabo, que signifiquen "et donaré".
Construcció del Parc d'Atraccions Tibidabo
El 1886 s'edificà al cim la primera construcció estable, que consistia en una petita capella dedicada al Sagrat Cor. Dos anys més tard i amb motiu de l'Exposició Universal s'obrí l'últim tram de carretera fins al Parc d'Atraccions, on s'alçaria un pavelló d'estil àrab per allotjar la reina Maria Cristina durant la seva visita. Però l'impuls definitiu de la urbanització del Tibidabo s'esdevindria a partir del 1899, promogut per Salvador Andreu i Grau, un intuïtiu i emprenedor farmacèutic que desitjava acostar per sempre aquella muntanya als barcelonins amb la creació d'un tramvia, un funicular i un gran parc d'atraccions.
La societat
El 20 de febrer de 1899 es constituïa la Societat Anònima El Tibidabo, de la qual formaven part personalitats de l'època com els senyors Ròmul Bosch i Alsina, Romà Macayà, Francesc Simón, Teodor Roviralta o el mateix Salvador Andreu. Els terrenys adquirits anaven des de l'actual passeig de Sant Gervasi fins al cim del Parc d'Atraccions Tibidabo, i entre els diferents projectes destacaven la urbanització de la part baixa, amb la creació d'una ciutat-jardí amb una avinguda com eix central, i un tramvia i un ferrocarril-funicular que comuniquessin amb el cim del Tibidabo, on s'instal·laria un centre d'oci.
Les obres començaren a mitjan 1900 i amb elles s'iniciava una metamorfosi de la muntanya que més endavant la consagraria com un veritable pol d'atracció turística. El 29 d'octubre de 1901 s'inauguraven l'avinguda, el tramvia i el funicular (el primer d'aquestes característiques a l'Estat Espanyol, obra de l'enginyer Bonaventura Roig).
La resposta dels habitants de la ciutat de Barcelona fou entusiasta; per primer cop podien accedir amb comoditat i rapidesa al cim de la ciutat i gaudir d'unes vistes excepcionals i gairebé desconegudes. Si bé els primers visitants corresponien majoritàriament a la classe elitista, a poc a poc el Parc d'Atraccions es popularitzà i sorgiren les primeres diversions, actes i espectacles, així com cafès i restaurants.