La manera més emblemàtica i màgica d'accedir al cim

funicular

El Funicular del Tibidabo transporta els visitants, des del 1901, fins al punt més alt de Barcelona

 

 

El Dr. Andreu i els inicis de la urbanització del Tibidabo

 

A finals del segle XIX, Salvador Andreu i Grau (Barcelona 1841-1928) havia tingut un èxit notable en els negocis a partir de la bona acceptació dels productes de la seva indústria farmacèutica, fet que el va impulsar a tirar endavant diverses operacions relacionades amb la construcció i l’urbanisme.

 

El 20 de febrer del 1899 el Dr. Andreu constituí la “S.A. El Tibidabo” conjuntament amb un grup de prohoms de l’època, els quals es llançaren definitivament a l’aventura de l’adquisició d’una gran finca (que s’estenia des del que avui és el passeig de Sant Gervasi  fins al cim del Tibidabo) i de la urbanització del Tibidabo.

 

Els orígens del Funicular del Tibidabo

 

La decisió d'instal·lar un Funicular per arribar al cim del Tibidabo va ser fruit d'una casualitat. El poeta Celestino Barallat, amic de Pere Cantarell (professor de música dels fills del Dr. Andreu) va recordar que havia portat d'un viatge a Suïssa un fullet d'un funicular i es va afanyar a fer-lo arribar al farmacèutic, que va decidir immediatament que aquell "estrany ascensor" era el transport idoni per accedir al cim del Tibidabo.

 

A mitjans del 1900 es començaven les obres de construcció del primer funicular d'Espanya, inaugurat a l'octubre de 1901, i que es convertiria en la primera gran atracció del Parc d'atraccions Tibidabo, atès el caràcter innovador a l'època d'aquest singular mitjà de transport.

 

L’enginyer triat va ser Bonaventura Roig i Queralt que, després d’estudis preliminars i viatges a Suïssa, va començar les obres el 16 de juny de 1900. El 3 de juliol de 1901 el funicular va fer la primera ascensió, però la inauguració oficial no fou fins a finals d’octubre, una vegada enllestides les obres i ajustaments.

 

Les primeres carrosseries del Funicular eren de fusta, construïdes pels tallers Estrada de Sarrià, i disposaven de cinc compartiments repartits entre les classes preferent i general, amb una capacitat màxima de 80 passatgers.

 

Des del 1901 fins a l'actualitat el Funicular ha estat remodelat en diverses ocasions i ha transportat a milers de visitants d'arreu del món. Actualment segueix funcionant cada dia de l'any i els visitants que hi pugen sempre queden impressionats per les boniques vistes de la ciutat que ens ofereix el viatge.

 

El trajecte del Funicular té una longitud de 1.130 metres i un desnivell de 275 metres entre l'estació inferior i la superior.